Violoncel

Violoncel
El violoncel o cércol és un instrument musical de corda fregada, pertanyent a la família del violí, i de grandària i registre entre la viola i el contrabaix. Es toca fregant un arc amb les cordes, i amb l'instrument subjecte entre les cames del violoncel·lista.
Segons la Reial Acadèmia Espanyola, en espanyol es denomina chelo, violoncel (pronunciat violonzelo) o violoncel (amb preferència d'este últim). No obstant, la forma que més s'utilitza —encara que no estiga acceptada oficialment— és la paraula italiana violoncello (pronunciada com en italià: violoncel). En italià també s'abrevia cércol (chelo).

Parts del Violoncel:

Pont :El pont és una peça de fusta que se situa cap a la mitat de la part superior del violoncel i sobre el qual es recolzen les quatre cordes.

Cordes i afinació. Les cordes s'anomenen d'acord amb la seua afinació: la primera corda(comptant des de la més aguda a la més greu i de dreta a esquerra en la imatge) és la, la segona corda és re, la tercera corda és sol i la quarta corda és do . Igual que la viola, però en una octava més greu.

L'arc.El violoncel es toca generalment amb un arc, que està format per una vara de fusta sobre la qual es tensen porques fetes de crins de cavall. També pot tocar-se amb la punta dels dits, utilitzant la tècnica anomenada pizzicato (‘pessigat'), en italià. L'arc està format per un cap, una vareta, i les porques.