Arpa

L'arpa és un instrument de corda polsada compost per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior. Les cordes poden ser polsades amb els dits o amb una pua o plectre. Hi ha diversos tipus destacant en popularitat, a més de l'arpa clàssica, usada actualment en les orquestres, l'arpa celta i l'arpa paraguaiana.

Història
Si bé hi ha instruments molt antics semblants a l'arpa, ha de tindre's en compte que la classificació d'Hornbostel i Sachs distingix entre els cordófonos tipus "arpa", amb un pal que tanca l'arc, i els tipus "arc" que no disposen d'este pal. Així, moltes de les primitives arpes que es descriuen en les històries de l'instrument són, en realitat, arcs musicals.
L'arpa és un dels instruments musicals més vells existint distintes formes al llarg d'èpoques i zones del món . Es coneixia ja en l'antiga Assíria, a Israel i Egipte, d'on va passar a Grècia. Va ser un instrument molt en voga durant l'Edat Mitjana, sent abandonat durant el Renaixement. Es recupera en el segle XVIII, amb la incorporació de pedals. També es toca en orquestres musicals clàssiques.
Es pot dividir l'arpa europea en dos models:
Arpa medieval, d'origen irlandés, també coneguda com a arpa Bárdica. No superior als 75 cm d'alta i d'afinació diatònica, cordes metàl·liques, ornamentalment rica en talles, dibuixos i incrustacions de metall. En l'actualitat inclús es tenen dos exemples clars, u és l'arpa del rei Brian Boru (mort en 1014) que es pot trobar en el museu de Dublín, i una altra és l'arpa de la reina Mary d'escòcia, en el museu nacional d'Edimburg.
Arpa celta (d'origen gal·lés), pot tindre fins a 105 cm d'altura, 34 cordes i amb la possibilitat d'incorporar sistemes de semitons.

Aparició de l'arpa d'orquestra
L'arpa medieval era diatònica, i l'arpa moderna, al contrari, va nàixer amb els primers intents de cromatisme que l'evolució de la música occidental exigia. Els primers intents van sorgir dels tallers de luthiers irlandesos en el segle XVI, que van proveir a l'arpa d'una doble fila de cordes. En el segle XVII s'incorpora una tercera fila, la 1a la 3a fila eren diatòniques (29 cordes cada fila) mentres que la 2a fila, amb 20 cordes, estava reservada per als semitons.